23.4.2020

Ta ce nos marxa a acel trapa

Nos debe marxa a acel trapa con oios abrida, corajosa ma sabente, ce nos no have multe espera. Car, nobiles distinguida, lo pote aveni tal, ce nos va es intera destruida en un batalia negra longa de teras vivente; tal, ce an si Barad-dûr ta es destruida, nos no va vive per vide la tempo nova. Ma me vide, ce esta es nosa obliga. E plu bon tal, ca es destruida an con tota – como serta va aveni, si nos senta asi – e sabe en mori, ce la tempo nova no va veni.

un esemplo mestral de retorica

19.4.2020

Sur libria de dise

De libria de dise veni acel benefica, ce cuando la confere es sufisinte multivososa, alora faores de desides reseta par lo un informa plu vasta per funda de sua fa de desides, e mesma es natural valida a votores. En ajunta lo jeneral aida humanas mirori sua punto de vista a puntos de vista de otras e de ala aida humanas esplica sua puntos de vista e aida developa plu bon esplicada puntos de vista. Ance libria de dise diminui posiblia de humanas imajina, ce sua opina corente o vista es sur funda tan solida como per esemplo natural leges es.

En ajunta ance tal pensas, cual on duta falsa o noncoreta, debe es espresada, car en otra manera on no pote judi los e no plu serti o refuta los.

La proteje de libria de dise es nesesada spesial par tal opinas, cual la consilio governante, rena, humanas influente o popla grande odia.

Me ance ta dise, ce oposores de libria de dise, incluinte promovores de "libria culpable de dise", a me es humanas noiante, car los es pronto permete libria de dise mera a acel visinas, cual acorda con los. No humana a cualce caso es nonerante. No humana es dio e supra otras.

Mea padre ia es un maciniste de aviones. Cuando me ia es joven, el ia trae a casa de la laboreria un telon de propaganda soviet – La uni soviet ia esiste ancora – en cual on ia nara detaliosa, como bon la constitui de la Uni soviet garantia librias e diretos de humanas. Mea padre no ia es marxiste-leniniste, ma a acel ves el ia have umor per mostra a sua familia propaganda soviet.

Ance en La uni soviet ia esiste longo sua constitui libria de dise. Ma no ala on ia have un permete per dise cualce cosa. Si on ia critica per esemplo dirijores political, on ia pote cade en prison. O porta culpablia de sua dises, como cisa on pote dise oji.

Alga persones have un opina multe inventosa sur lo, cual cosa es libria de dise.

Esense de libria de dise es en lo, ce on es permeteda lansa opinas e vistas enfernal stupida, an si los multe ta irita otra humanas. Opinas de oposores de libria de dise sur un parla permeteda es relatada a la pensa sur libria de dise de la Uni Soviet, Germania nazi e un potia congregal de tota mundo.

...
PS. 22.6.2020: E mesma en lingua finsce: Sananvapaudesta.

12.4.2020

Delenn como coler e bruta

El ia es la plus bon de nos... Los ia colpa sin provoca! No ia esiste un causa! Animales! Bruta! Los merita no pardona. Colpa los a su. Segue los a retro a sua stasion e mata tota de los! A mori! Tota a mori! No pardona!

-Delenn

5.4.2020

Sosial-democratisme bernsteinal – no utopisme

Eduard Bernstein (1850-1932) ia es un teoriste e politiciste german e sosial-democrata.

En Germania ia es en fini de sentenio de 1900 atal un confere sur malnomida revisa de marxisme. En confere lo ia es caso de lo, ce esce constituor de democratisme sosial Karl Marx (1818-1883) ia es o pote es en alga cosas falsa. Bernstein mesma ia pensa tal, ce Marx ia es como plu joven en sua pensas political plu nonmatura e ce como plu vea la om ia deveni plu razonante.

La obra plu major e conoseda de Bernstein es en anio 1899 publicida Die Voraussetzungen des Sozialismus und die Aufgaben der Sozialdemokratie (traduida: "Pre-esijes de sosialisme e taxes de democratisme sosial").

En sua libro el ia dise, ce contra prinsipes de marxisme capitalisme no ia es en via a la crise final, ma crises ia es diminuinte. El ia dise, ce posese no ia es consentrante a un elite peti e capitaliste, ma contradisente sperdente a plu vasta grupo de humanas. El ance ia critica la teoria sur valua de labora de Marx.

En ajunta el ia dise, ce lo es asurda suposa, ce la stato e comunias legal ta pote posese tota companias. El ia sujesta, ce companias consumal e cooperantal ta es un cosa promovable. Los ta es a cualce caso longo benefica jeneral, an si los ta es privata.

Bernstein ia crede, ce state de laboriste clase va boni entre tempo. La om ia es un sosialiste libraliste, ci ia crede, ce sosialisme debe construi sua luta a diretos librial e universal de libralisme. Taxe de sosialisme ia es un crese de area de libria en sosias. Esta ta aveni entre la democratia burjes. On no ta nesesa un revolui violente. Bernstein ia crede a potia moral de traversa de sosialisme. Ance en lo el ia difere de padre credal Marx, ci ia despeta tota moralisme.

Bernstein ance ia anunsia, ce a el la dialetica marxiste es un teoria descrivente, ma on no pote usa lo como un funda per predises sosial.

En ajunta el ia desfisa democratisme sosial de crede a la sosia nonstatal e ideal nomida comunisme, cual suda lete e miel e cual va veni pos un interfase sosialiste.

On pote regarda Bernstein como un desaponor de utopisme de marxisme.

Libro Die Voraussetzungen des Sozialismus und die Aufgaben der Sozialdemokratie ia have un afeta grande a la tempo futur. Pos la gera mundal prima ia aveni la divide final a du – la sosial-democratisme bernsteiniste, e marxisme-leninisme o comunisme, cual de prinsipe ia crede a un revolui violente.

Me mesma ia leje la libro como plu joven, e de lo me ia amira sania de la presenta de Bernstein.

Presidente de Finland Mauno Koivisto (sua du periodos de ofisia 1982–1994) ia es conoseda sur lo, ce el ia confesa se como un sosial-democrata bernsteiniste. El ia abitua repete un diseda saja de Bernstein:
La destina final de sosialisme, cualce lo probable es, no sinifia. La move es tota.
...
PS. 22.6.2020: E mesma en lingua finsce: Bernsteinilainen sosialidemokratia – ei utopismia.

22.3.2020

No multe neva en esta inverno

Nos asi en Finland en urbe Vantaa no ia reseta un natal blanca.

Asta ahora no ia es un natal vera con neva. On ia have mera poca jela.
 
La plu mal inverno de tota tempos a finsces en mea urbe de nase...

La neva sur tera dona sempre un lumina a finsces.

Ma no en esta inverno a multe de finsces. Tro alta temperatur...

11.3.2020

Jussi Halla-aho, un disentor finsce

Jussi Halla-aho (n. 1971) es un politiciste finsce, cual orijinal ia deveni conoseda par sua blog Scripta ("Scrivedas de/sur ueste afondante"). A pos el ia junta a partito Perussuomalaiset, cual a alga grado ia suporta poplisme e cisa ance nasionalisme. En acel tempo la partito ia es dirijeda par catolica Timo Soini, cual ance ia es un de instituores de la partito (instituida en anio 1995).

La nom de partito Perussuomalaiset es par fato a grado grande nonposible tradui esata a multe de otra linguas.

Car Halla-aho ia es nasional conoseda, el ia deveni un membro de la comite de urbe Helsinki, capital de Finland, en anio 2009. Un membro de la parlamento de Finland el ia deveni en anio 2011. Un membro de parlamento de La uni european el ia deveni en anio 2014.

Jussi Halla-aho ia suporta un benefica de la popla finsce e oposa multiculturalisme. Par causa de esta el ia es burlada nazi, raziste, faxiste, an si el ia oposa un patriotisme estrema, un nasionalisme estrema, razisme e un violentia political. E an si el ia suporta democratia e stato constitual.

Ma a alga humanas un sinia de sua propre virtua es multe importante.

Corte suprema ia condena Halla-aho a multa par causa de usa de libria de dise en anio 2010.

En junio de anio 2017 Timo Soini ia abandona la ofisia de presidente de Perussuomalaiset. En acel momento Perussuomalaiset ia es du anios en la consilio governante de Finland. A la ofisia ia es elejeda Halla-aho en la asembla partital. Esta ia evoca un coleri grande, e lo ia es vasta regardada un mal move.

Ma me ia junta me a membro de Perussuomalaiset.

...Como un politiciste Halla-aho es analisal. Sua presedor como presidente de Perussuomalaiset, Timo Soini, ia es un demagogo....

Alora Timo Soini e cadas de otra ministros de Perussuomalaiset ia abandona sua partito e constitui un grupo nova e political en parlamento. A nom de la grupo ia deveni Sininen tulevaisuus (traduida: Futur blu). Otra partitos political en la consilio governante, Suomen keskusta (traduida: Sentro de Finland) e Kansallinen kokoomus (traduida: Alia nasional), ia coleri multe. Ance Sampo Terho, ci a ante ia dise, ce el have opinas political simil como Halla-aho, ia abandona la partito. Majoria de partitos en la parlamento ance ia refusa de coopera con Perussuomalaiset.

A ante on ia reproxa Perussuomalaiset un partito estrema. Ahora, cuando Jussi Halla-aho ia es elejeda a presidente de partito, on ia dise, ce Perussuomalaiset ia ahora deveni un partito estrema.

En elejes parlamental de anio 2019 Sininen tulevaisuus cadeva de la parlamento finsce. Timo Soini no ia partisipa a elexes.

En mesma elejes Jussi Halla-aho ia reveni a la parlamento finsce.

En cuasi comensa de anio 2020 la organiza jovenal de Perussuomalaiset ia refusa de un projeta de dirijores partital, longo cual membros de la organiza jovenal debe es ance membros de partito. Esta ia resulta a lo, ce Perussuomalaiset ia constitui un organiza nova e jovenal en loca de pasada. La projeta ia deriva de lo, ce en sirculos de la organiza jovenal ia ata elementos faxiste. En regulas de la organiza nova e jovenal on ia scrive sur respeta de democratia, libria de dise e la stato constitual.

...
PS. 22.6.2020: E mesma en lingua finsce: Jussi Halla-aho, suomalainen toisinajattelija.
...
PS. 21.6.2021: Jussi Halla-aho ia anunsia, ce el no va continua como presidente pos agosto.
...
PS. 21.6.2023: Halla-aho ia age de 9.2.2022 hasta 4.4.2023 como presidente de la comite de esternas de la parlamento finsce. De 21.6.2023 el age como presidente de la parlamento. Lo es la ofisia du en grado en la republica finsce.
...
PS. 12.2.2024. Halla-aho ia partisipa en eleje presidental de Finland. On ia have, en junta, nove aspirores. En la prima eleje nun ie reseta la majoria, donce ia segue eleje du. Halla-aho ia es la tre, donce el ia cade estra lo, en cual ia es du aspirores: Alexander Stubb e Pekka Haavisto. Los ia es multe plana en la compete. Stubb ia esede. El ia reseta 51,6 % de la votas asetada.

7.3.2020

Libralisme es un ideolojia per libria e individua

Libralisme es un ideolojia political per libria, individua, siensa e progresa. Lo nega tal sistemes potial e moral, cual es fundida a la orijina de nase, e libria personal es esensal a lo.

Libralisme promove tal pensas, ideas e programes como libria de dise, libria de jornalistes, libria de relijio, libria comersial e la economia mercatal, la autodetermina nasional, democratia, la direto de humanas a deside de sua propre vive, siensa, la rena secular, la egalia de sesos e la egalia de sitadanes ante lege.
 
Libralisme aproba la pensa de esiste de interesas sosial e diferente, ma longo la ideolojia de libralisme en parlamento on pote razonante reconsilia entre interesas diferente.

La libralisme orijinal ia es, spesial, un ideolojia de burjesia. En sua tempos la libralisme orijinal ia es en pratica un ideolojia sosial nonencargable. En la comensa mesma lo ia prefere per dona libria sola a un parte limitada de humanas. On pote ja dise, ce en comensa libralisme no ia es un ideolojia de libria, ma un motel en cual lo ia es inisiada.

La industri en parte ia a ante pari libralisme, e cuando la promove laboriste ia es pico e pico deveninte a funsionor forte, ance en sirculos libraliste on ia comensa plu frecuente aseta programes sosial per boni situas de laborores e povres e miseras.

Ia esiste ance alga representores inisial de libralisme nova e sosial, como filosofiste e economiste engles John Stuart Mill (1806-1873).

La libralisme orijinal on pote nomi libralisme clasica distinguida de plu democrata libralisme sosial. En veria ance alga libralistes sosial plu encargable nomi se promovores de la libralisme clasica.

Pos recambia de sentenios 19 e 20 partitos libraliste ia cade plu e plu a un situa sever e competal con partitos sosialiste – marxiste e anarciste – e los plu o min ia atrofia. A cualce caso, nondependente de lo, esce humanas corente nomi se libralistes en paises ueste, jeneral los promove plu o min ideas esensal de libralisme.

En recambia de sentenios 19 e 20 Eduard Bernstein (1850-1932), un teoriste e politiciste german e sosial-democrata en sua scriveda Die Voraussetzungen des Sozialismus und die Aufgaben der Sozialdemokratie (traduida de nom: Pre-esijes de sosialisme e taxes de democratisme sosial) ia intende separa marxisme de utopias e asosia lo a malnomida democratia burjes e a pensas librial de libralisme, e car esta bernsteinisme entre tempo a alga grado ia deveni norma de la sosialisme marxiste en paises ueste, on pote oji dise, ce la libralisme sosial e la sosialisme marxiste no sempre es seria contradisente a lunlotra.

Ma libralisme ancora no a cualce caso pote sinifia sosialisme, an si esiste un forma libraliste e spesial de sosialisme nomida democratisme sosial e bernsteinal. Libralisme asentua libria a alga grado plu ca bernsteinisme. Me pensa, ce como libralisme on no ance pote regarda tal ideolojias, cual divide humanas a grupos, cual have diretos diferente en la sosia, fundida a posa de individua en hierarcia de vitimas.

Libralisme oji es an un terma a acel grado popular, ce alga humanas oji finje libralistes, an si los promove cosas, cual es contradisente a lo. Cosas como restrinjes forte de libria de dise, discrimina contra alga humanas o per esemplo forsa de un majoria grande de sitadanes a studia un lingua prima de un minoria microscopial peti en scola.

Esta cosa ance es turbada par lo, ce en la Statos unida de America de desenio de 1930 progresistes de cada mundo ia nomi se libralistes nondependente de lo, esce la pensas de los es libraliste en modo forte. Esta deriva de presidente Franklin Delano Roosevelt, ci ia espresa en sua tempo, ce el es "libraliste", e ci la popla grande conose sur la programes sosial e aidante de el entre la depresa economial de desenio de 1930.

Me critica en libralisme lo ja, ce an si me reconose la valua de la inventa de individua regardante la nase de la idea de diretos humana, me deba dise, ce libralisme have un tende atomisa la sosia par trata humanas como mera individuas, an si par fato humanas have familias e los parteni a comunias diferente.

...
PS. 22.6.2020: E mesma en lingua finsce: Liberalismi on vapautta ja yksilöä kannattava poliittinen ideologia.